Tela d'encaix de guipur

Els cordons químics (també anomenats cordons de guipur) van ser una invenció de la indústria suïssa de puntes de mitjans del segle{0}}i es van posar molt de moda a partir de l'any 1880. Aquests cordons es van brodar sobre un sòl que després es va gravar a l'aigua. un bany àcid. Per exemple, el fil de cotó es podria brodar en un drap de seda que després es va dissoldre en lleixiu, deixant el fil de cotó no afectat. L'encaix resultant podria variar des de tan fi com una teranyina fins a força pesat per a cortines, etc. Aquest encaix químic (guipur) aviat es va fer molt popular ja que era bonic i assequible, oferint una varietat de patrons i dissenys que difícilment es poden visualitzar avui dia.

Actualment encara es produeixen cordons químics (principalment en raió viscosa), però la delicadesa del fil i els dissenys dels vells temps han desaparegut per sempre; avui seria massa car de produir.

Els cordons de guipur es poden tallar sense trencar-se i es poden tenyir fàcilment, ja que només s'encongeixen marginalment. Tinc encaix blanc amb cafè fort en un bany d'aigua calenta (no bullint) amb una mica de sal per cuinar. Mulleu l'encaix, submergiu-lo al bany de cafè (una pica, una galleda) durant uns 10 minuts o més (comproveu la profunditat del color amb freqüència). A continuació, esbandiu bé l'encaix, afegiu una mica de suavitzant a l'aigua de l'últim rentat, enrotlleu l'encaix amb una tovallola seca, estireu l'encaix en forma i deixeu-lo gairebé assecar. Premeu bé amb una planxa calenta. Obtindràs un bell encaix de color cru.

Tots els cordons de guipur que es mostren aquí són vells (no antics), fets a Suïssa i 100% cotó. Totes són només en estoc limitat, sempre que s'esgotin les existències.